¿Què hi pinta ara Bildu?

¿Com pot ser que un partit que es presenta només a Euskadi s’hagi convertit en el monotema de les eleccions municipals i autonòmiques a la resta d’Espanya? ¿Què carai hi pinta ETA com a principal arma electoral d’Isabel Díaz Ayuso a Madrid? La política espanyola transita aquests dies per un malson distòpic, en el qual la dreta extrema política i mediàtica es dirigeix als seus lectors, oients o votants com si no hagués passat el temps. Sentint Ayuso dir que «ETA encara és viva» i que cal il·legalitzar Bildu, es crea la calculada confusió que encara hi ha atemptats o que simplement no es va dissoldre cap banda terrorista. Abans de res s’ha de recordar el més fonamental: ETA es va dissoldre el 2011, quan governava José Luis Rodríguez Zapatero, el PSOE va ser tan víctima com el PP, i va ser José María Aznar el primer president del Govern que va establir una negociació formal amb els terroristes. Però els fets, en realitat, són el que menys importa per a la maquinària mediàtica i política que ha introduït el debat impostat. La discussió estava, de fet, conclosa per Consuelo Ordoñez, presidenta del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite) i germana de Gregorio, assassinat per ETA quan va dir: «Ayuso ens falta al respecte al dir que ETA segueix viva, el PP només vol enfrontar les víctimes». Consuelo Ordóñez ha hagut de sortir per recordar-nos l’estratègia oculta del PP: ressuscitar ETA per tapar les víctimes del franquisme. Perquè, efectivament, cal extremar la sensibilitat amb les víctimes, però amb totes: els que van ser assassinats per ETA i, també, els que van ser assassinats pel franquisme. Perquè si parlem de Bildu hem de parlar també del fundador d’AP, precedent del PP, que va ser ministre de Franco en governs que firmaven sentències de mort, per exemple, la de Salvador Puig Antich. El PP això ho sap perfectament, i per això només està a favor de la Memòria Històrica en el cas de Bildu: en el de Franco, passem-hi un vel. I és que l’objectiu aparent de la sobreactuació amb les llistes de Bildu no és cap altre que el de sempre: fer fora del poder com sigui i al preu que sigui Pedro Sánchez, la versió 2.0 del «‘váyase, señor González’» que es va inventar Aznar. No obstant, l’histerisme amb Bildu és aquesta vegada tan impostat, grinyola tant en unes eleccions municipals, que va necessàriament més enllà de la pulsió obsessiva antisanchista i d’una mera tàctica per guanyar les eleccions. Assaltar la direcció del PP L’entusiasme amb què Ayuso vol ressuscitar ETA és l’OPA final a Vox per aconseguir la majoria absoluta, que ni tan sols és la meta final d’aquesta boja carrera. Una victòria aclaparadora permetria a Ayuso empoderar sense límits i assaltar la direcció del PP, com ja va fer amb Casado. És a dir, el teatret que l’extrema dreta del PP ha muntat amb Bildu com a convidat de pedra persegueix en realitat el vell somni de desallotjar del poder tots els que s’interposen en el seu camí, també els de dins. Col·locar ETA al mig del tauler pot semblar efectivament una antigalla forassenyada, però, atenció, perquè té una agenda al darrere. Que l’hi preguntin a Feijóo.

¿Què hi pinta ara Bildu?

L’agenda oculta d’Ayuso amb Bildu va aquesta vegada més enllà de Sánchez: persegueix un gran resultat el 28M per, a continuació, anar contra Feijóo

El més llegit