L’habitual superioritat moral de la intel·lectualitat d’esquerres i el masclisme banal de la dreta alimenten un cert menyspreu envers el que diu i el que fa Isabel Díaz Ayuso. El seu objectiu és clar: vol obtenir una majoria absoluta a les eleccions del 28M per governar sense Vox i, si és el cas, competir amb Juan Manuel Moreno Bonillacom a alternativa a Alberto Núñez Feijóo el dia que tiri la tovallola, sigui abans o després de passar per la Moncloa. No està clar que tingui tanta pressa com els seus palmers o assessors, entre altres coses perquè és més jove que tots ells i podria tenir aquesta intel·ligència de la classe mitjana que fa valorar el que es té sense donar per fet que es pot aconseguir tot per dret diví o de sang. També els seus adversaris tenen pressa. Pablo Iglesias va firmar el seu epitafi polític intentant presentar-se com el seu antagonista. I les designacions de candidats de Pedro Sánchez a Madrid només es poden entendre per la pretensió, novament narcisista, de confrontar personalment –o per persona interposada com Bolaños– amb Ayuso per incitar la seva candidatura a les generals de desembre i reclamar el vot útil però al revés.