Què, ara no en vols parlar, ¿veritat? Després de tot el que t’he arribat a aguantar. Si és que ni un minut suportes. De vegades, rebufes i mous el cap a un costat i a l’altre, amb aquest gest tan teu de drama nacional. D’altres, em mires retraient-m’ho en silenci. Si estàs de bones, fas una broma. Quan tens un dia de pena, apagues la tele. Així, com si fossis la reina del menjador. I, bé, ets la meva germaba, però aquesta és casa meva.