No saps res, germana

Què, ara no en vols parlar, ¿veritat? Després de tot el que t’he arribat a aguantar. Si és que ni un minut suportes. De vegades, rebufes i mous el cap a un costat i a l’altre, amb aquest gest tan teu de drama nacional. D’altres, em mires retraient-m’ho en silenci. Si estàs de bones, fas una broma. Quan tens un dia de pena, apagues la tele. Així, com si fossis la reina del menjador. I, bé, ets la meva germaba, però aquesta és casa meva. Al principi, tot just sentir l’ascensor, era jo la que corria a apagar el maleït aparell. No tenia ganes de reprimendes de germana gran. Perquè així és com t’has sentit tu sempre. Total, per un minut de diferència al néixer. I ves a saber si és veritat. Que jo crec que, si som iguals, ¿qui sap si no es van confondre? Sempre has sigut manaire. Fins que vaig dir prou. N’hi ha prou d’apagar la tele, vull dir. A més, sempre em beneficio dels teus mals dies. Perquè pesada n’ets una estona, però les galetes et surten boníssimes. Ja sé que no les fas només per mi. ¡Apa que no tens l’agenda plena! Cada divendres passes una estona per casa meva i, després, tens reunió amb l’associació de dones. Per a elles són la resta de les galetes. La part bona és que el dia que et poses molt estúpida, després et sents culpable, i me’n deixes una ració doble. La tele i els cabells blancs No suporto aquest xafardeig, dius. A mi tampoc m’agraden els teus cabells canosos, et responc jo, ens fa grans. I, tard o d’hora, acabem rient. Llavors ja ens oblidem de la tele, dels famosos i de les seves penes i parlem de les nostres coses. Perquè sempre hi ha penes, alegries i foteses per compartir. A mi el programa em distreu, què vols. M’aixeco amb les gallines per anar a la meva feina de merda i, després, aquesta estoneta que soc a casa fins que arriben els fills, m’ho resol. Tot i que ara hauré d’acostumar-me a parlar en passat. No és una tragèdia, tampoc exageraré, però tots aquests personatges estrafolaris i cridaners m’havien acabat semblant una espècie de família paral·lela. Que no et cauen bé, fins i tot et cauen fatal, però acabes agafant-los carinyo. Perquè els veus riure, protestar, plorar i barallar-se davant els teus ulls. En fi, com nosaltres, però pitjor, molt pitjor. I això sempre dona una mica de consol. T’imagino negant amb el cap. Ja ho sé, ja ho sé, conec el teu discurs: que és un espectacle degradant de la naturalesa humana, que premia la barroeria, l’individualisme, el cop baix, la humiliació en públic i la crueltat en directe. Una lliçó en directe de bullying espectacular, sense escrúpols, sense mesurar les conseqüències. Ai. No ets davant un televisor, em vas dir un dia, ets al circ romà, aplaudint un emperador sàdic i rient mentre els lleons devoren els esclaus. O es devoren entre ells, vaig respondre jo. ¿I això t’agrada?, em vas preguntar. Doncs mira, germana, agradar-me, cosa que es diu agradar-me, doncs no. Però ¿saps què et dic? Que potser no estava tan equivocada. Perquè no només hem sigut milions d’alienats, com tu dius, els fidels del programa, sinó que ara són els teus, aquests tan ‘progres’ i tan d’esquerres, els que el ploren. ¿Què dius? Mira’t. Tants anys de compromís polític i activisme veïnal, per a això. Que si cursos de ball per a joves vulnerables, que si tallers de costura per ajudar en la integració de dones migrants, que si servei d’atenció a víctimes del maltractament... I ara a protestar perquè falten ascensors al barri i més tard a mirar de frenar un desnonament. ¡Si fins i tot vas agafar una pneumònia després de tantes hores a sota la pluja! Doncs res, germana, que ara resulta era ‘progre’ mirar Sálvame. Divendres passat no vas voler parlar del tema. Vas callar, mentre el programa donava la tabarra i les dues menjàvem galetes. Fins i tot em vas fer una mica de pena. Perquè una cosa és que el programa em distregui, i una altra de molt diferent és que sigui exemple de res. Que ruca no soc. Crec que m’apuntaré a alguna de les activitats de la teva associació. Total, per quedar-me ximple perduda davant de la tele.

No saps res, germana

Aquesta setmana, l’escriptora Emma Riverola es posa a la pell d’una dona fidel seguidora de ‘Sálvame’.

El més llegit