Feminicidis Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

ETA avui no mata, el masclisme sí

Si era terror que un desconegut et matés per les teves idees polítiques, era esgarrifós que un familiar, una persona a qui estimaves i dormia al teu costat, et pogués matar

ETA ha protagonitzat l’agenda informativa aquests dies. Una recorda el treball dels dos partits que han governat, PP i PSOE, fins a aconseguir la seva derrota fa anys: les cessions i trasllats de presos amb Aznar, la confirmació de negociacions per Maroto o les últimes gestions amb Rubalcaba al capdavant. Va ser la demostració que quan la democràcia s’ho proposa, pot. Després, aquesta democràcia té normes i han d’aplicar-se sense excepcions. Igual que per l’arribada d’aquesta democràcia hi va haver beneficiats en la transició amb l’amnistia, com antics falangistes en partits demòcrates, mai condemnats. Hi ha centenars de delictes de sang que mai van passar per la justícia i familiars que encara esperen recuperar els seus morts en cunetes. Ara, la llista electoral de Bildu ha sigut menyspreable i ha indignat molts familiars de víctimes. Familiars que han demanat també al Partit Popular evitar l’ús electoral d’una ETA superada i condemnada de fa anys.