La reconquesta de les voreres

Els nens volen anar sols a l’escola, que és a quatre passes, perquè se senten més grans. I ho són. Jo a la seva edat anava sola a tot arreu sense por, però parlo d’un passat remot en què les voreres eren segures i nostres, dels vianants. Fins i tot els abundants trams del poble sense pavimentar pels quals transitàvem eren respectats. Avui no és així. La ciutat és dels penques. Urgeix la reconquesta dels espais per als vianants perquè no hàgim d’acompanyar la nostra prole de la maneta fins a la universitat. Com que no podem comptar amb cap ajuda dels poders públics, que s’inhibeixen d’un problema creixent, haurem d’aprofitar la falta de vigilància per contravenir nosaltres també totes les lleis, des de les ordenances municipals a les de trànsit, i per descomptat les d’urbanitat. Fins i tot les de la física. ‎«»¿Vol fer el favor, sisplau, de tancar la porta del seu camió frigorífic aparcat sobre la vorera amb el motor en marxa perquè passin les criatures?». «Però senyora, si hi ha lloc de sobres». «Aixafi’s vostè contra la paret per entrar per aquest espai si li cap la panxa, i jo li gravo un vídeo, i el penjo a les xarxes socials, i que es vegi el càrrega i descàrrega d’allà al costat que no li surt dels ous utilitzar». «Mare, has dit una paraulota, millor anem per la carretera, que ara no passen cotxes». No afluixar Resistir. No afluixar. Invocar Fraga com a mantra per trepitjar la ciutat: el carrer és meu. No apartar-te quan el repartidor amb moto et ve de cara, o la senyora que passeja dos gossos amb corretges extensibles de diversos metres t’enreda a la seva teranyina perquè va mirant el mòbil. No arraconar-te i donar un cop amb la bossa de comprar al cartell-pissarra plantat en meitat de la vorera en el qual el bar de moda del barri ‘boutique’ publicita els seus ‘smothies’ i altres beuratges ‘cool’ de preus esbojarrats. Enganxar-te a les bicis de lloguer que els clients del local han amuntegat davant de la seva terrassa, malgrat que hi ha un aparcament just davant. «Aquí no es poden aparcar trastos, per aquí passen les persones». «Oh, sorry, no ho sabia. «¿De debò? ¿Al seu país la gent vola?». «No ho entenc, ‘sorry’». «Senyora, no molesti els clients, que aquí vivim del turisme». «Mare, deixa’l, que aquest tio em fa por, millor anem per la carretera, que ara no passen cotxes». Una mica més endavant, ens agafem de la mà i tornem a ocupar la calçada, a pas de tortuga, enfadant el conductor d’un tot terreny obligat a circular al nostre pas. «Tranquil, amic, miri quines coses ens obliguen a fer les bastides d’obres que proliferen per dotzenes i ocupen les nostres zones de pas. Faci una queixa perquè ens tornin les voreres i nosaltres els tornarem la carretera». «Així no» Fermesa. Intolerància. Activisme contra els infractors. Càstig als ajuntaments que fan de l’ocupació de la via pública un suculent negoci. Qui aguanti, vencerà. Camina ocupant l’àrea sencera, ben centrada, tens dret a defensar la teva integritat física. Digue-li a cada ciclista amb qui et creuïs que així no. Un toc de timbre per l’esquena. «¿Quin problema té?». «Posa’t a un costat i passo». «Dues coses, una és que no em tutegi, que no hem menjat sopes junts. I una altra, que està prohibit que els patinets circulin per les voreres. Així que aire, i allà mateix té el carril bici». «Si t’apartes, passem tots dos». «No, miri, és que no em dona la gana». «Doncs si et dono un cop, després no et queixis». «Procuri ni fregar-me, que estic trucant a la policia». «Potser venen, hahaha». «Llavors li faig una foto i el denuncio per assetjament». «Que et donin pel...». «Circuli per on diu la llei, i de pressa, que li tanquen la biblioteca». «Filla de... Com et vegi un altre dia, no em pararé».

La reconquesta de les voreres

Com que no podem comptar amb cap ajuda dels poders públics, haurem de contravenir nosaltres també totes les lleis

El més llegit