El tsunami electoral va dipositant sobre la sorra de la platja restes rarotes: el barri obrer d’Usera convertit en Chinatown, xumets per a nounats amb ‘El oso y el madroño’, al cine per dos euros (si tens més de 65 anys) i la caçadora nova de Feijóo. Li queda bé la jaqueta, la veritat, perquè l’allibera de cert encarcarament tèxtil i gestual, i a la primavera, ja se sap, el mestral bufa a les cantonades de qualsevol míting. Però el verd caqui, l’aire militar de la jupa i la pugna tan renyida a les enquestes indiquen, ai, que el PP ha decidit treure l’artilleria pesant: ETA irromp en campanya, una altra vegada, a compte de les candidatures de Bildu en les municipals. Un tema difícil, lleig, urticant com una ortiga amb mala bava. El PP sap que posa la falca en una esquerda que divideix els barons socialistes («jo amb els assassins d’ETA, ni aquí al tombar», Emiliano García-Page, Castella-la Manxa).