Un dels problemes més terribles als quals s’han d’enfrontar els candidats a les municipals és el de marcar territori personal més enllà de la seva adscripció ideològica. No sempre passa que el paraigua del partit et protegeix de la pluja. Molt sovint és a l’inrevés. Pocs ho saben resoldre amb l’elegància de Xavier Trias, que parla de «fer-ho junts» i fa servir ‘Junts’ sense que ‘Junts’ sigui la marca electoral. La quadratura del cercle. Un altre cas és el dels alcaldables que són caps de llista d’un partit que ja governa. Però no eren ells qui governaven, sinó uns altres dels quals es volen desmarcar per raons diverses. L’exemple més divertit és el d’una candidata que promet «noves receptes i un projecte col·lectiu que torni a il·lusionar i a fer somriure els ciutadans». Amb aquesta asseveració hauríem de concloure que fins ara els habitants de la ciutat vivien a la Vilatrista de Rusiñol, però resulta que estaven governats per una alcaldessa del mateix partit de la nova i riallera aposta.
Gàrgoles Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Apostes rialleres a les municipals
Un problema dels candidats electorals és marcar territori personal més enllà de la seva adscripció ideològica

El més llegit
- El nen mort a Valls va estar tot el matí al cotxe mentre el pare treballava
- Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao
- El Govern aprova aquest dimarts la pujada salarial del 0,5 % pendent per als funcionaris, segons CCOO i UGT
- Així va fracassar al Regne Unit la idea que ara impulsa Catalunya: préstecs perquè els joves comprin una casa
- Catorze universitàries acusen un catedràtic de la UB d’abús sexual