Un dels problemes més terribles als quals s’han d’enfrontar els candidats a les municipals és el de marcar territori personal més enllà de la seva adscripció ideològica. No sempre passa que el paraigua del partit et protegeix de la pluja. Molt sovint és a l’inrevés. Pocs ho saben resoldre amb l’elegància de Xavier Trias, que parla de «fer-ho junts» i fa servir ‘Junts’ sense que ‘Junts’ sigui la marca electoral. La quadratura del cercle. Un altre cas és el dels alcaldables que són caps de llista d’un partit que ja governa. Però no eren ells qui governaven, sinó uns altres dels quals es volen desmarcar per raons diverses. L’exemple més divertit és el d’una candidata que promet «noves receptes i un projecte col·lectiu que torni a il·lusionar i a fer somriure els ciutadans». Amb aquesta asseveració hauríem de concloure que fins ara els habitants de la ciutat vivien a la Vilatrista de Rusiñol, però resulta que estaven governats per una alcaldessa del mateix partit de la nova i riallera aposta.