Hi ha dies que, en comptes de ser jo qui és dins el món, és el món que és dins meu. M’aixeco del llit amb el món dins i em fa mal amb el dolor sord amb què fan mal les vísceres. A Unamuno, que no va conèixer la globalització, només li feia mal Espanya. Això no és res: es treu amb una aspirina. Però el dolor del món, amb les seves mines d’or, per exemple, on treballa la gent més pobra del planeta, no s’alleuja ni amb una càpsula d’ibuprofèn cada sis hores. Porto el món, amb totes les seves mines d’or, dins meu. Fa poc, en una d’Arequipa, al Perú, van morir 25 obrers. Eren allà a baix, en una estreta galeria, a no sé quants metres de profunditat, quan hi va haver un incendi. ¿Per on surts d’una galeria incendiada? Per enlloc: et mors com un talp dins un cau que han ruixat amb gasolina i després hi han llançat un drap cremant. També sento la mort d’aquests talps dins meu els dies que em desperto amb el món dins.