Una de les principals crítiques que ha rebut la proposta d’acord de claredat feta pel president Pere Aragonès, més enllà de l’alliçonador «ara no toca» que ha sigut rebut per alguns partits –una reacció sorprenent per part d’aquells que en altres moments de la història no només no van qüestionar l’oportunitat de les propostes en moments complicats sinó que les van impulsar, com la proposta de referèndum el 2012– és que alimenta la roda del procés. Se suposa que entenent per procés el període de la història de Catalunya que va començar el 2012 i que s’ha caracteritzat per l’intent de portar a terme una secessió unilateral per mitjà d’un referèndum d’independència i en el qual l’agenda política ha estat monopolitzada per aquesta qüestió i totes les polítiques públiques supeditades a ella.