Un estadi més gran per a les noies del Barça femení

Nenes que esperen el cap de setmana amb emoció perquè aniran al camp de futbol, a l’estadi, a veure jugar les seves preferides. Es posen la samarreta del seu equip, coregen els noms de les jugadores, pateixen i disfruten amb les jugades, i tot i que no en són conscients, ja formen part d’un fenomen de masses que neix d’una ambició: la igualtat. Elles ja poden clavar puntades de peu a la pilota i ser reconegudes per això quan ho fan bé. Poden omplir estadis. Poden guanyar lligues i tenir l’atenció que es mereixen. ¿Poden? Les futbolistes del Barça femení van guanyar la Lliga fa dues setmanes, i avui la celebració serà gran a l’estadi: concerts, ‘photocall’, castellers... la rua s’ajornarà fins dilluns per coincidir amb l’equip masculí si també guanya aquest diumenge. Esperar els nois serà més sostenible i econòmic, però no puc evitar preguntar-me si ells haurien esperat el desenllaç de la competició femenina per muntar la seva celebració pels carrers de la ciutat, si el calendari hagués anat diferent. És una mica la mateixa sensació agredolça que deixa el debat sobre l’aforament dels estadis i les seves condicions per acollir equips i afició. El Barça amplia el seu estadi per a l’equip de Xavi, el club planeja millores a les seves instal·lacions, però l’estadi Johan Cruyff, que acull les jugadores, s’ha fet petit els últims anys i a l’hora de projectar el futur el que es posa sobre la taula és una gira per estadis que estan a cent quilòmetres, per allò d’acostar la Champions femenina a Girona amb partits a Montilivi, o a Tarragona. El Barça encara no ha negociat amb l’ajuntament que el femení jugui la Champions a Montjuïc. Assumir que un estadi com el que ara ocupen, amb un aforament de 6.000 persones, queda curt, és reconèixer que l’èxit va superar les expectatives, i ara és quan arriba el ser o no ser del projecte, amb tot el que implica de desemborsament econòmic i plans de futur. No és una anomalia o excepcionalitat, el triomf de l’equipe d’Alexia Putellas. Al Regne Unit, la bona salut del futbol femení bat rècords d’assistència sense parar. La final de demà de la FA Cup femenina, la Premier League femenina, entre el Chelsea i el Manchester United ha esgotat les 90.000 entrades a Wembley en només uns dies, i el rècord mundial d’assistència a un partit femení del Barça fa un any, contra el Wolfsburg al Camp Nou, amb 91.648 espectadors, aviat se superarà. El marc mental que hem construït per permetre l’eclosió del fenomen ha demostrat que amb suport, com una tasca d’equip més, la igualtat és possible, però perquè sigui duradora i no una excepcionalitat l’aposta ha de seguir viva. El suport a l’esport i al futbol femení ha de ser alguna cosa més que un compromís per quedar bé, ha de ser constant i sostingut en el temps, perquè les jugadores i l’afició han demostrat estar a l’altura del desafiament. Les ombres del Mundial El Mundial d’aquest estiu és una ocasió d’or per consolidar el projecte, i les ombres que projecta la FIFA sobre la pobra implicació d’alguns agents del canvi com són les televisions, essencials per a la difusió d’un esdeveniment que se celebra als antípodes, són preocupants. Fa molta vergonya aliena que el president de la FIFA, Gianni Infantino, avisi que les televisions europees no estan per la feina d’emetre els partits que es jugaran a partir del juliol perquè no es prenen seriosament els drets de retransmissió i les ofertes no estan a l’altura. L’import íntegre del pagament d’aquests drets estarà destinat a finançar el futbol femení, no hi ha excusa. Tret que alguns dels que han promogut el fenomen en realitat no se’l creguessin, o pensessin que era passatger, i ara se’ls fa un problema assumir que sí, que el futbol femení ha arribat per quedar-se i sí, la igualtat implica inversions i suport continu.

Un estadi més gran per a les noies del Barça femení

Sí, el futbol femení ha arribat per quedar-se i sí, la igualtat implica inversions i suport continu i no només paraules de cara a la galeria

El més llegit