Expliquen que en l’edat mitjana es va popularitzar la bibliomància, una pràctica endevinatòria consistent a obrir un llibre, un còdex llavors, per una pàgina a l’atzar i interpretar el paràgraf adaptant-lo a la circumstància present o a la pregunta formulada. No vull predir res, per si de cas –toca ferro–, ni tan sols la quiniela electoral. Però procedeixo com una bibliomant amb l’última adquisició llibresca, ‘Éramos otros’ (Ediciones del Arrabal), d’Andrés Trapiello, amb els ulls tancats, a veure on decideix caure la ventura. Llegeixo: «Això no val ni les ungles d’un mort». Gran frase, de les d’anotar a la llibreta. A l’escriptor lleonès li sorprèn, amb raó, que la digui (al mercat ambulant del Rastro) un gitano, com són ells amb els morts (i tant, ¡ni esmentar-los!). Em quedo amb les ungles i la superstició segons la qual si les llances al foc, les mitjallunes acabades de tallar, pots embogir, igual que si te’n vas al llit amb els cabells mullats. Hi ha moltes maneres de tornar-se boig.