La memòria és un gran cementiri. Aquesta va ser la conclusió de Manuel Ibáñez Escofet la referència periodística del qual a la segona meitat del segle XX va ajudar la societat catalana a no perdre l’esperança. Ell, com molts dels seus col·legues de l’època, va brillar també per la capacitat de connectar referències amb experiències, vincular records amb història, conjugar passat per projectar futur i destil·lar el seu resultat per deixar escrites pàgines imprescindibles per entendre avui una part del context d’ahir. Va aplicar ja en el seu temps el que el filòsof Manuel Cruz ha definit recentment: conèixer és establir relacions. I va associar les seves memòries amb el cementiri.