Doncs sí, Sergio Busquets se’n va. El trobarem a faltar. Molt. Enyorarem la seva seguretat, la constància de qui treballa incansablement, sempre en el lloc i el moment adequats. Quan alguna cosa no funcioni, direm «això amb Busi no passava». Perquè la memòria és selectiva i només recorda les coses bones, i a més quan feia falta Busquets s’inventava un regat de mestre, una passada a l’espai, un xut imparable: tot això també estava en el seu repertori, però la discreció és una virtut que no totes les estrelles es poden permetre.
Apunt
Busquets, omnipresent i discret
Busquets abandona el Barça: passeig per una carrera estel·lar
Radiografia al doctor Busquets

Temes:
El més llegit
- Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
- Els bojos són ells, ells
- Les 8 hores que van portar el futbol espanyol al caire de l’abisme: «El Madrid no ens pot demanar que canviem els àrbitres»
- Kounde decideix una final apoteòsica
- Flick despulla el Madrid (cap. III)