El llampec celestial

«No hem vingut a lluitar contra els elements» expliquen que va dir Felip II davant la debacle de la seva Armada Invencible. Així excusava el fiasco d’una contesa naval que es va forjar sense solta ni volta, per l’obcecació d’un rei taciturn que veia en l’empresa un encàrrec d’inspiració celestial. Sembla ser que cinc segles més tard estem igual. Adif, el gestor de Rodalies, no ha vingut per enfrontar-se a les inclemències meteorològiques. Per això ens hem quedat sense l’R2 que creua per la costa el Baix Llobregat. L’R4, la que va per l’interior, no és que estigui millor. De fet, és la que té més incidències de tot Rodalies. Només que aquesta vegada la barrabassada de l’R2 és tan gran, i de tal magnitud, que n’hi ha per a mesos. Sembla que un devastador llampec sorgit del no-res n’és el culpable. Com aquest vent que va arremetre contra els vaixells espanyols. Ni si fos cert el conte del llampec, que aquest fenomen deixi fora de combat fins a la tardor el servei ferroviari d’una de les línies més transitades de la Península és com a mínim revelador de l’estat de Rodalies, de la seva consistència i fiabilitat. La tan esbombada inversió per part de governs blaus o vermells ha quedat sempre en foc d’encenalls. Perquè no és que ara puntualment el Govern de Pedro Sánchez estigui faltant als seus compromisos d’inversió en Rodalies. És que des d’almenys fa tres lustres s’ha deixat Rodalies a la intempèrie. Quan l’independentisme tenia una estratègia i un nord, va saber treure’n profit fent seves demandes tan transversals com que el transport públic fos eficient. I hi ha aquesta massiva manifestació que l’1 de desembre de 2007 va treure centenars de milers de persones al carrer. Es volia un país millor, per a tothom, començant pel greuge d’un Rodalies que anava de mal en pitjor. Inversions que no van arribar I a partir d’allà va començar la pomposa pluja de milions que, si s’hagués concretat, un altre gall cantaria. Però va passar que aquestes inversions per millorar un Rodalies –que ja el 2007 tenia ben farts els seus usuaris– mai van arribar. O en una quantia tan insignificant que amb prou feines pal·liava el despropòsit. On no hi va haver cap objecció a invertir va ser en aquest Rodalies de llarga distància de Madrid que es va anomenar AVE. Fins i tot on no hi havia demanda ni cap necessitat. Fins i tot es van fer estacions on no hi vivia ni una ànima. Pedro Sánchez va etzibar a Gabriel Rufián al Congrés allò de «benvingut a les coses que de veritat importen a la gent». Com si això de Rodalies fos una novetat, obviant que el sobiranisme es va fer fort precisament allà. Potser el president Sánchez hauria de consultar els ministres Iceta i Raquel Sánchez, precisament exalcaldessa de Gavà. No per aquests rars fenòmens meteorològics que es donen al Baix Llobregat. Quan el cel castiga inclement només Déu ho pot explicar. Si no per un servei de Rodalies que creua l’àrea més densament poblada de Catalunya i que s’ha deixat a mercè dels elements perquè els governs de tot tipus es van despreocupar any rere any de «les coses que de veritat importen a la gent». Y, ¡per Déu!, que el senyor Illa, que aspira algun dia a presidir Catalunya, intervingui ja en el cas i s’estalviï les ximpleries. El catàleg de bastes excuses ja no dona per a més.

El llampec celestial

Des de fa almenys tres lustres s’ha deixat Rodalies a la intempèrie, però el ‘culpable’ és un fenomen meteorològic

El més llegit