Hi va haver un temps en què els futbolistes provaven una última experiència –el que, col·loquialment, anomenaven «un últim atracament»– a Mèxic, als Estats Units o al Japó. Països que ens resultaven llunyans, però atractius. Experiències de vida que des de fora resultaven comprensibles. Més tard, van arribar les ofertes de Qatar, que des de la distància ja ens resulten més difícils de digerir. Però l’última destinació futbolística sembla filar molt prim: com més diners, menys atractiva resulta l’aventura.