Torquemada als EUA, per Ernest Folch

Una alarmant però molt poc mediàtica pandèmia creix ràpidament als Estats Units. PEN America, una institució centenària dedicada a protegir la llibertat d’escriptura, acaba de denunciar que els llibres estan actualment «sota un profund atac» als Estats Units. Només el 2022 s’han registrat peticions per censurar més de 2.500 títols (el doble que l’any anterior), sobretot, com era de preveure, de temàtica LGTBI i assajos o novel·les en què es denuncia la discriminació racial, sexual o social. És Florida, l’estat governat per l’ultraconservador De Santis, el que lidera aquesta nova croada: comtats com el de Duval s’han fet famosos perquè ja hi ha usuaris que pengen vídeos en els quals es veuen les prestatgeries de les biblioteques literalment buides després d’haver passat una minuciosa censura. Es calcula que per dur a terme aquest sensacional deliri distòpic s’han posat en quarantena més de dos milions de títols,i només estem parlant d’un petit comtat d’un sol estat. El virus de la censura no es limita a Florida, perquè ja hi ha sis estats més, inclosos alguns tan importants com Utah, Oklahoma i Tennesse, on s’han aprovat lleis per «limitar» els materials que entren a les biblioteques públiques. Fa uns dies, Patricia McCormick, autora del llibre ‘Sold’ (un dels més censurats arreu del país aquest primer trimestre del 2023), va denunciar en un esgarrifós article al ‘The New York Times’ que el seu llibre està sent massivament retirat a causa d’un passatge en el qual es descriu (sòbriament i sense cruesa) un abús sexual d’un home gran a una nena de 13 anys: el fragment ha sigut considerat «pornografia», la clàssica excusa per procedir a la prohibició. Onada ultra McCormick és només una dels milers d’escriptors que són víctimes d’aquesta onada puritana, ultra i feixista que en estats com Florida s’ha convertit en una fabulosa carta electoral per a polítics com De Santis que no només no amaguen aquesta vergonya, sinó que exhibeixen la censura com una mostra de la seva «nova moralitat». El que més crida l’atenció del cas és que això passi en un país que presumeix, o presumia, de ser la democràcia més avançada del món i on sovint els dirigents es permeten alliçonar altres nacions sobre com s’han d’organitzar. Sense anar més lluny, s’escandalitzen sobre l’absència de drets a Teheran i a Kabul, però són incapaços d’evitar que uns quants Torquemadas els buidin les seves pròpies biblioteques. Com denuncia el PEN, el que va començar sent l’estratègia d’uns quants polítics il·luminats seguidors del fanàtic Donald Trump ha acabat impregnant una part molt significativa de les societat nord-americana i els censors compten cada vegada amb més complicitat entre algunes associacions de pares i fins i tot deprofessors i bibliotecaris. Com si encara fóssim a l’edat mitjana, resulta que el llibre, al pretès bressol de la societat occidental, segueix sent l’enemic públic número u. Hem arribat a un punt en què en alguns estats dels Estats Units és més fàcil comprar una arma que llegir un llibre en una biblioteca. Al seu article, McCormick acaba amb una sentència que avui sona a Amèrica més necessària que mai: «Els llibres mai són el problema. Són part de la solució». Gairebé fa vergonya que algú hagi de recordar una cosa així al diari més influent del país teòricament més important del món.

Torquemada als EUA

Al país teòricament més avançat del món, la censura buida les biblioteques i és més fàcil comprar una arma que llegir un llibre en llibertat

El més llegit