Els qui ens dediquem a l’estudi podem observar fàcilment tendències, corrents d’idees més o menys subterranis que flueixen d’una manera o altra cap a la política. Alguns corrents alimenten posicionaments previs que es volen consolidar, embassar, mentre altres corrents en conformen de nous. En l’economia política, els brolladors de les suposades evidències empíriques abunden, i vesteixen finalment cabdals de prejudicis polítics. En el finançament autonòmic, aquests corrents són especialment fluids. Amb les actualitzacions de dades es renoven en una pluja que, ben ensolcada, mai no té sequera. La font FEDEA, ben estimulada pel seu finançament, n’és un exemple. Es contraposa a la que al seu dia era l’Institut d’Estudis Autonòmics –avui de l’Autogovern– i la Universitat de Barcelona sota la direcció de Trias Fargas –a mode de Guadiana–, d’Alexandre Pedrós i d’Antoni Castells, després. Constato que de la part catalana ja quasi no en ragen, d’idees, i que de la part central n’emanen en abundància, prou finançada. I aquesta pluja fina guanya la partida avui en l’anàlisi per a la reforma del finançament autonòmic, tan valoradea en el passat del nostre català partit socialista. N'hi ha prou de mirar les publicacions i els grups de treball per validar la meva constatació.