L’altre dia em va impactar la notícia que una estrella havia endrapat un planeta de la mida de la Terra. És veritat que aquest exercici de canibalisme còsmic es va produir a tretze mil anys llum, i que a nosaltres no ens passarà una cosa semblant amb el Sol fins d’aquí cinc mil milions d’anys. Però simplement evocar-ho ja resulta pertorbador. I com que la troballa va coincidir amb la bronca madrilenya del dos de maig, vaig imaginar Núñez Feijóo en el tràngol de ser engolit per Díaz Ayuso. El meu cap té aquestes coses. Que consti que, segons la meva opinió, el perdedor de la batalla del protocol és Félix Bolaños, el ministre bloquejat i ara operat; i, per extensió, el Govern de Pedro Sánchez, col·locat en una incòmoda tessitura: o realment va apostar per emprenyar l’ambient –«va venir a provocar», Ayuso dixit a la SER–, o s’ha revelat incapaç de fer complir la llei. L’estrateg de la Moncloa –¿qui serà?– que va somiar guanyar-li un pols en el fang, hauria de copiar cent vegades: «a hòsties, amb ella, perdrem sempre».