Dimarts. Algú ha abandonat un puzle al meu carrer, repenjat en un arbre. Sembla encolat, deu ser d’unes dues mil peces i és el reflex d’un paisatge suís, amb un xalet i un jardí a primera fila, i arbres i muntanyes nevades al fons. El tros dels arbres, amb les fulles de colors tardorencs, devia costar molt. Penso en la persona que el va fer, en les hores posant peça per peça, en l’orgull de clavar l’última, i em pregunto per què se n’ha desprès. ¿Estava cansat de veure’l? Aquestes imatges tan tòpiques poden ser molt avorrides, penjades a la sala d’estar.
Escena urbana Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La trista fi d’un puzle
Algú ha abandonat un puzle al meu carrer, recolzat en un arbre. Sembla encolat, tindrà unes dues mil peces i és el reflex d’un paisatge suís

Temes:
El més llegit
- Sánchez insisteix a "salvar el vaixell" però perd un altre peó
- El Madrid topa amb Luis Enrique
- El caos s’apodera de l’estrena del Tour amb Enric Mas de protagonista
- Toni Nadal, al Congrés del PP: «A Mallorca parlem català, no mallorquí»
- L’alcaldessa de Palafrugell nega que s’hagi prohibit als grups d’havaneres afegir-se al públic si canta ‘El meu avi’