La projecció pública de Mateu Alemany (discreta, però contundent, amb un cert halo d’elevació moral, com qui és conscient que viu en un estadi superior a la resta, però sense voler-ne fer massa ostentació) s’adiu força amb la pròpia personalitat de qui es dedica al negoci del futbol des que, amb vint-i-sis anys, el 1989, va entrar al Reial Mallorca (el club de la seva terra natal) com adjunt a la gerència. Les dades de l’advocat que acaba de deixar el Barça per anar (segons totes les informacions) a l’Aston Villa de Birmingham, parlen de la seva afició a la vela, el pàdel i el golf i del seu fort caràcter competitiu, des que jugava de jove a futbol sala fins que, de gran, ha esdevingut un referent gràcies a la seva capacitat de negociació que alguns han arribat a qualificar de “miraculosa”. Sense anar més lluny, el comunicat que va emetre el Barça per anunciar, per sorpresa, la desvinculació d’Alemany, parlava de la seva habilitat a “tancar operacions que semblaven impossibles i dotar l’entrenador d’equips competitius, dins els problemes econòmics que encara arrossega el club”. És a dir, Alemany és “un geni dels despatxos”, com ha escrit el periodista Frank Bayer, el “cervell” del Barça que és a punt de guanyar la lliga, “l’arquitecte real del projecte de Laporta”. El ‘Daily Mail’ l’ha qualificat com a “guru” i coneguts seus l’han definit amb aquest símil: “N’hi ha molts que espolsen les branques esperant que caigui la fruita; ell, no. Ell puja a l’arbre i agafa la poma que vol”.