Feliç dia a aquesta mare que fa mesos que suporta el setge, sense flaquejar, però tement que la seva resistència no sigui suficient, riu-te tu de la defensa de Numància. «Vull un mòbil». Ni parlar-ne. Només tens 10 anys. «Els meus amics en porten des dels 8. La Periquita en té dos, i els dos amb internet». ¿I per a què vol dos telèfons una nena de primària? ¿Necessita estar en contacte permanent amb el seu advocat o amb el seu assessor d’inversions en borsa? ¿L’han fet ministra? «Un és iPhone amb TikTok i l’altre una patata, però millor que el teu, segur». No et deixo mirar aquesta xarxa social, és per a grans. «No puc estar perquè no tinc telèfon. Tots els meus amics veuen vídeos graciosos i a mi no em deixes divertir-me». Donar-li un mòbil amb internet a una nena petita és com deixar-la sola durant dues hores a la plaça d’Espanya, sense saber qui s’acostarà a ella o on anirà. Les vostres dades estan a l’abast de qualsevol. No voldràs que jo sigui una mare insensata. «Però si tingués telèfon sabries sempre on soc i em podries trucar sempre que volguessis». Ja sé on ets: a l’escola, un lloc segur on a més no es permet utilitzar el mòbil. No necessito parlar a tota hora amb tu, ja parlem bastant. Fins i tot massa. «Si és pels diners me’l pago jo amb la meva guardiola». No és pels diners, de fet al meu contracte entra un segon telèfon que està inoperatiu des de fa anys. I m’oferien regalar-me també un aparell i els vaig dir que no. «O sigui que podria tenir un telèfon gratis però tu prefereixes que mai pugui tenir el que jo més vull al món». No hi ha res gratis, carinyo. Si et donen una cosa gratis, el producte ets tu. «Pfffff».