És sabut que Carles III d’Anglaterra vol una cerimònia d’entronització més curta, inclusiva, ecològica, moderna i barata que la de la seva mare. Perquè ha plogut molt des que el 1953 la finada Isabel II se cenyís la corona, i molt ha canviat el públic d’un esdeveniment històric com aquest en les set dècades que el seu successor ha passat escalfant a la banda. No es pot avorrir el personal amb un esdeveniment interminable de mer significat religiós que molts qüestionen, i que interessa poc o gens tres de cada cinc britànics. Resulten improcedents l’ostentació, el malbaratament, en un moment d’incertesa econòmica, però tampoc convé renunciar al simbolisme que és pedra angular de la institució monàrquica.