Tucker Carlson: l’estrella caiguda de la Fox

«L’Iraq és un lloc de merda, ple de micos illetrats, no sento compassió per ells ni per la seva cultura que no utilitza paper higiènic ni forquilles». Aquesta és una de les frases que, al llarg de la seva carrera televisiva, ha pronunciat en directe Tucker Carlson, que no té espectadors. Té militants. Té fidels. Addictes. Tres milions cada nit. Fins ara. És el gran guru dels conservadors. Utilitza un estil fanfarró entremesclant judicis, opinions i informació, i Trump li fa molt cas. Marca agenda. La seva marxa de la Fox ha sigut abrupta, un terratrèmol mediàtic, una sacsejada. Se n’ha anat a la francesa, ell que és tan americà. Però els mitjans nord-americans relacionen el que ha pogut ser un acomiadament amb la reacció de les empreses que organitzen els recomptes als Estats Units i que han demandat la Fox pels comentaris de Carlson sobre les últimes eleccions presidencials americanes, que sempre i reiteradament qualificava de tupinada contra Trump. Tota la broma judicial li hauria costat ja a la companyia televisiva més de set-cents milions. A un presentador tan singular, californià, llenguallarg, lleugerament empolainat, fervent partidari de la idea que «els negres són uns ganduls», no li estan faltant les ofertes. Entre les quals la d’RT, la televisió russa que emet en diversos idiomes per a tot el món i que està considerada com la veu del Kremlin. Carlson esperona i fa aixecar dels seients, treu de l’ensopiment –treia– cada nit tota la seva audiència blanca, castissa, conservadora i trumpista. Els insuflava ànims i els donava arguments. Una cosa així com si les nostres cadenes ultres amb tertúlies de matinada tinguessin audiències massives. És clar que aquí també tenim predicadors de llengua ràpida i facilitat per a l’insult. La diferència és que aquí matinen en lloc de pernoctar. Tucker Carlson, de 54 anys, és fill d’un ambaixador a les Seychelles que també va ser radiofonista i presentador de notícies, va estudiar Periodisme i va completar un màster en Història; té quatre fills i va escriure a nombrosos diaris i revistes abans de dedicar-se a la televisió –es va iniciar a la CNN–. La Fox el va fabricar com a líder, el va forjar com a presentador. S’ha de veure que es pugui emportar la seva audiència a un altre lloc o si és la Fox la que imposa la seva marca i estil amb un nou presentador. La seva fortuna es calcula en 300 milions de dòlars i té més d’una desena de cases. Escopir verí pot ser molt lucratiu. Cada nit, «els canadencs són els nostres cosins subnormals», Carlson treia un gran avantatge en audiència al seu rival progressista de la CNN i treballava a la companyia de Murdoch des del 2009. No es creu el canvi climàtic, estima que George W. Bush no és un conservador veritable i està a favor del matrimoni gai perquè «els pot civilitzar». El nostre protagonista rep amenaces de mort com qui rep felicitacions de Nadal. No són poques les felicitacions que obté, és clar. Carlson és un exemple de la promiscuïtat entre la política i el periodisme. És Déu per als feligresos de la Fox, que és la seva gran i sagrada Església. Carlson és, reconeguem-ho també, el somni humit de molts periodistes: fer-te milionari amb la teva professió. I influent. Famós. I escoltat de veritat. Fins i tot Biden ha fet acudits sobre ell en el sopar de corresponsals aquest cap de setmana passat: «Els de la Fox han vingut perquè amb els diners que els ha costat tot això de Carlson no poden desaprofitar un àpat gratis». Missatge antisistema No pocs estimen que l’absència mediàtica, que podria no ser tal, de Carlson a la precampanya electoral, podria restar possibilitats a Trump tot i que no seria forassenyat pressentir que això pogués ser sobreestimar el periodista. Una vegada es va definir com «la persona més de dretes que conec», però ara, enrabiat per la seva sortida del canal televisiu i després de guardar uns dies de silenci, opina que els EUA van directes a un règim de partit únic. Ell hauria volgut que fos el conservador. No sabem a quin es refereix. Carlson ha portat un missatge antisistema al cor mateix del sistema, del debat polític. El supremacisme, «els progres que ens obliguen a menjar insectes», «els xarlatans que ens omplen això d’immigrants», «l’oprimit home blanc», la burlada nació americana... tot fins a aconseguir (no només ell, és clar, que de vegades només és altaveu) que la democràcia als Estats Units sigui hipertensa. Tucker Carlson, l’home que pot dir el que li doni la gana a la televisió. Tret d’una cosa: «Bona nit; això és la Fox».

Tucker Carlson: l’estrella caiguda de la Fox

Fins ara era el gran guru dels conservadors. Utilitza un estil fanfarró entremesclant judicis, opinions i informació, i Trump li fa molt cas

El més llegit