Si no em falla el cercador, l’última vegada que Santiago Abascal es va pronunciar de manera contundent sobre la invasió russa d’Ucraïna va ser a principis del 2022, quan va condemnar «el brutal atac a la sobirania d’Ucraïna» i va exigir Vladímir Putin que fes marxa enrere. Era poc abans d’un viatge a Polònia que el líder de Vox afirmaria que el Govern ultraconservador i populista de Mateusz Morawiecki mostrava el camí de la dreta europea. Des d’aleshores, Abascal ha moderat el seu perfil i ha preferit no fer declaracions que poguessin molestar el seu altre gran confrare, Viktor Orbán, el principal suport de Moscou a la Unió Europea, i les bases de Vox fascinades pel ‘machoman’ que cavalca per les estepes russes amb el pit descobert. La seva prudència no sembla haver fet efecte. Putin no li ha perdonat aquell alineament amb els polonesos i ha començat a pensar que Vox ja no li resulta útil per soscavar el Govern de Pedro Sánchez, un dels més compromesos amb Ucraïna. Coincidint amb aquest desacord entre el Kremlin i Vox (i altres partits de l’extrema dreta europea), Pablo Iglesias no ha deixat d’apel·lar a la fibra antiianqui que hi continua havent en una part de l’esquerra espanyola des que l’Oncle Sam va acollir Franco com ho havia fet amb Trujillo, per molt malparit que fos. Per a això, i amb una constància digna de millor causa, el líder de facto de Podem no ha deixat de denunciar una llarga llista de periodistes que acusa de fer el joc del poder començant pel de l’OTAN. Recorrent els seus últims pronunciaments (en mitjans alternatius, però també en d’altres de molt establerts), em surten 17 noms de col·legues ubicats, la majoria, en la franja progressista de l’espectre professional i que constitueixen, en paraules seves, un ‘món mediàtic nauseabund’. A molts, efectivament, ens produeixen nàusees les llistes de periodistes. A mi, des que Martin Villa em va advertir una vegada, en una reunió en el Govern Civil de Barcelona, en la qual també hi havia Josep Pernau i Enric Sopena, que jo no li podia preguntar pels límits de la transició perquè era en la llista dels que en quedarien fora