El barri de Ginza, a Tòquio, és un dels més coneguts i visitats de la ciutat. Hi ha grans superfícies comercials i botigues de moda i també el famós mercat de peix de Tsukiji i el teatre Kabuki-za. També hi ha un restaurant i una llibreria. N’hi ha més, sí, però aquests dos establiments són peculiars. El restaurant es diu Mibu i només té una taula. Hi ha uns quants socis que paguen una quota anual per poder-hi anar una vegada al mes i (quasi) para de comptar. La resta, els pocs privilegiats que han tastat la cuina d’Hiroyoshi i Tomiko Ishida, en parlen amb estupefacció i respecte. Ferran Adrià ha dit que el Mibu no es pot explicar i Andoni Aduritz afirma que «és la bellesa per la bellesa». És a dir, no cal afegir res més. Hi ha altres restaurants (o «no restaurants», com afirmen alguns) similars, vull dir amb una sola taula, però aquest és el que té més renom. Entre altres detalls d’arrel budista, cada dia buiden la nevera perquè l’endemà no volen res que sigui del dia abans.