Fa temps que la gent, si no es coneix, ja no se saluda. Fa uns quants anys, si et creuaves amb algú a l’escala de veïns, en un pàrquing, a l’entrar o al sortir d’un ascensor, passejant pel camp o fins i tot al creuar-te en un carrer solitari, les persones ens saludàvem. Saludar-se representava un acte de cortesia; dit col·loquialment, es tractava d’una actitud de bon rotllo davant un desconegut amb qui desitjaves connectar amb un educat «bona nit» o un «fins després». La nostra societat s’ha tornat egocèntrica i la convivència, una qüestió d’interès.