A un mes exacte de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig, l’oferta política ja està definida i en coneixem els caps de llista, la composició de les candidatures i les aliances preelectorals. A nivell autonòmic, els partits, en gairebé tots els casos, es presenten sota les seves sigles, mentre que a la galàxia local l’oferta, com sol ser habitual, està més diversificada i existeix una enorme varietat de fórmules preelectorals. La capacitat dels partits per presentar candidatures a nivell municipal és un indicador de la seva penetració territorial, i per això solen fer molts esforços per estar presents en el major nombre de municipis, raó per la qual abunden els casos de paracaigudisme, és a dir, de candidats que ni resideixen ni tenen cap connexió prèvia amb els municipis en els quals es presenten. Però també és un indicador de la fortalesa del partit, del seu potencial per generar incentius i de les seves expectatives futures. A Catalunya, per exemple, per primera vegada ERC, coincidint amb la seva posició com a partit de govern en solitari, és la formació que presenta més candidatures, mentre que el conglomerat post-CiU, fins fa poc hegemònic, perd la primera plaça per la seva divisió interna i per la seva sortida del govern català. En el conjunt estatal, Ciutadans, partit en franc retrocés, ha experimentat nombroses fugues, com Podem en menor mesura, i no ha sigut capaç de mantenir la seva presència municipal.