Sempre he volgut explicar la meva història amb el senyor Pradell (el nom és inventat per preservar el seu honor). Un dia de partit, quan era un estudiant de 18 anys i pobre, vaig anar al Camp Nou sense entrada i, com feien altres nois, preguntava als socis si tenien un carnet de sobres. Un senyor, Pradell, em va dir que sí. Per un bon preu, vaig entrar amb ell i vam veure el partit junts. Cada vegada que el Barça marcava, ho celebràvem donant-nos la mà, contents.