Sequera d’idees

Espanya està patint una sequera sense precedents, sent Catalunya i Andalusia les principals comunitats autònomes afectades. Davant aquesta crisi de l’aigua, el que no pot dir-se és que ens hagi agafat per sorpresa: se sabia que anava a arribar. Fa mesos que s’anunciava, i fa anys que des dels diferents governs i veus expertes omplen la seva agenda amb Objectius de Desenvolupament Sostenible i fixen el 2030 com una data-objectiu. I en canvi, davant la primera situació extrema d’una sequera més que anunciada, resulta que hem fet tard. Resulta que, tot i que els experts anuncien problemes i proposen solucions des de fa més d’any i mig, s’ha hagut de convocar amb caràcter urgent i extraordinari la “Comisión de la Sequía” per part del Ministeri. És sorprenent que hagi calgut reunir la Comissió amb caràcter urgent i extraordinari: fa mesos que podrien haver-ho previst perquè els experts porten més d’un any advertint-ho. I les mesures són igualment urgents i extraordinàries: un pla d’ajudes a l’agricultura i un debat sobre el “Coto de Doñana” que es trasllada al Parlament Europeu. I a Catalunya, ens anuncien ara que caldrà aplicar restriccions a partir de setembre si no plou abans d’estiu. De fet, després de mesos amb fotos a primera plana de diari mostrant els pantans buits, un té la sensació que el miracle avui no seria que s’omplissin abans d’estiu, sinó que el miracle és que encara ragi l’aigua quan obrim l’aixeta de casa. El problema de la sequera ha portat sobre la taula el problema real que patim davant l’agenda 2030 d’objectius de desenvolupament sostenible i els reptes que ens hem de plantejar de cara futur: la sequera....d’idees! I no és que no n’hi hagi, sinó que sembla que no es vulguin escoltar. La col·laboració público-privada tan necessària per a l’agenda de canvis sistèmics que ens hem de plantejar per a una societat digitalitzada i més igual, ha de començar pel compartiment d’idees. El bé comú ha de ser gestionat des dels governs, però no podran fer-ho sense comptar amb els experts en tots els nivells i tots els àmbits on actuïn (acadèmic, científic, empresarial o en el sector dels serveis): i als experts cal escoltar-los perquè podran aportar idees que atacaran l’arrel del problema, més enllà de poder ajudar a fixar les condicions dels plans d’ajudes i subvencions. Sense prejudicis La col·laboració entre el món privat i les administracions no es pot deixar per a la fase d’execució dels programes o els plans. Cal treballar intensament des del primer moment, sense prejudicis ni ideologia. Quan es van aprovar els Fons Europeus, els governs van obrir uns procediments per escoltar idees i possibles projectes; les idees i programes que puguin sorgir des del món privat han de ser recurrentment escoltades i buscades, i no només en moments extraordinaris o davant situacions que requereixen solucions urgents. El contrari és provocar la sequera d’idees. I les idees cal regar-les, cal promoure-les, cal escoltar-les. Fa més d’un any que la sequera va ser anunciada per experts de les empreses gestores de l’aigua de consum domiciliar, i es van proposar solucions per a guanyar aigua regenerada o promoure la dessalinització de l’aigua en un major volum. No només no s’ha impulsat res del que s’ha proposat, sinó que la Comissió Europea ha anunciat l’obertura d’expedients sancionadors a la Generalitat davant la manca d’un pla de l’abastiment d’aigua: estava previst, es van aportar idees, es van fixar agendes per part de les diferents administracions...i no s’ha fet. La manca d’aigua la patim perquè no plou, però a vegades sembla que és pitjor la sequera d’idees a què s’obstinen els governs per no voler escoltar als experts, per no voler debatre el fons de les idees que s’aporten des del món empresarial i acadèmic. La pitjor sequera en un país és quan es produeix en el terreny de les idees; i la col·laboració público-privada ha de començar per escoltar-se. No voler-ho fer i acusar d’electoralisme a aquells que, des de l’expertesa i el coneixement, volen aportar elements i idees per a un debat en favor del bé comú, és promoure una sequera erma i eixuta en el terreny de les idees; i sense elles, les solucions acaben per desfer-se com un tros de terra seca i sorrosa de pantà buit.

Sequera d’idees

La falta d’aigua la patim perquè no plou, però de vegades sembla que és pitjor que els governs no vulguin escoltar els experts, no voler debatre el fons de qüestions que s’aporten des del món empresarial i acadèmic

El més llegit