Després del parèntesi imposat per la pandèmia, torna el fragor dels lloguers turístics enquistats en immobles d’indígenes pencaires. Tornen les estampes costumistes d’una convivència difícil: pisos amb més llits que metres quadrats, plens de gent jove amb ganes de gresca vacacional, encara que a l’altre costat de l’envà es matina; aires condicionats de la NASA que rugeixen com mamuts a la nit tòrrida; la conversió del pati interior en un abocador de burilles, vasos de plàstic i sorra de platja de les tovalloles sacsejades alegrement; el tràfec de maletes; la sobrecàrrega i bloqueig d’un ascensor antic i molt seu; les fuites d’aigua; les bronques sarsuelenques de finestra en finestra i en diferents idiomes; els cops de porta; i alguna fantasia escatològica que estalviarem al pacient lector. Ara, en plena campanya electoral, una fissura jurídica obliga l’Ajuntament de Barcelona a concedir 120 llicències en un mateix bloc, al número 84 del carrer de Tarragona.