Confesso que la primera vegada que vaig veure Núria Espert, el febrer de l’any 1978, hi vaig anar amb el prejudici de la grandiloqüència, aquell estigma que jo projectava contra una actriu que em semblava exagerada en tots els seus moviments, amb una entonació engolada i antiga. El muntatge d’‘Una altra Fedra, sisplau’, dirigit per Lluís Pascual, i amb no sé quantes tones de sorra sobre l’escenari, ajudava, a més, que el to fos refistolat i, potser perquè l’obra d’Espriu (un encàrrec explícit d’Espert) era curta, les paraules i les frases s’allargaven fins a l’infinit. No va ser l’inici d’una gran amistat teatral, ho confesso.
Llimona & vinagre Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Núria Espert, la nena que recitava García Lorca sense saber-ho
'La isla del aire' serà el seu comiat definitiu. Encara estan a temps. Poden fer com els acomodadors d’un teatre de Kabuki en Tòquio quan, al veure entrar a la sala al mític actor Bando Tamasaburo, es van agenollar, reverencials
El més llegit
- El compte dels directius va tenir un ingrés d’una empresa que treballa per al Barça
- La ruptura de Junqueras i Rovira deixa ERC escapçada davant la investidura
- Embargaments d’Hisenda i la Seguretat Social al compte dels directius
- Sense càmeres i de fàcil accés
- De debò hem escoltat tothom parlant de Masterchef?