Han anat passant els mesos i la sequera s’ha tornat una terrible realitat. És una desgràcia recurrent a la conca mediterrània que s’agreuja amb el canvi climàtic. Tot el que està passant es podia preveure. Només era qüestió de temps. Si avui encara a l’àrea de metropolitana no patim restriccions per al consum de boca és gràcies a la dessalinitzadora del Llobregat que es va inaugurar el 2009, en temps del tripartit, sota la presidència de José Montilla. Des d’aleshores no s’ha fet res. Els successius governs independentistes (d’Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra) s’han dedicat a altres coses. Tampoc el de Pere Aragonès, que presideix la Generalitat des del 2021. La inacció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és palmària. Ara ERC desvia assenyalant la responsabilitat dels ajuntaments i criticant el tancament del canal d’Urgell, competència de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que depèn del Govern d’Espanya, en què la Generalitat també participa. Però una cosa és el canal, que s’hauria de cobrir per evitar pèrdues per evaporació, com proposa el Govern, i una altra la infraestructura de regadiu agrícola, de competència autonòmica, que no s’ha modernitzat. Els camps es continuen inundant com abans i es malgasta moltíssima aigua.