Torno a la magnífica novel·la d’Ignacio Martínez de Pisón, ‘Castillos de fuego’ (Seix Barral), sobre la immediata postguerra (1939-1945), que porta tres merescudes edicions en només dos mesos d’etapa. L’artefacte narratiu, d’una amplitud panoràmica, conté combustible per a una sucosa sèrie de televisió pel clarobscur de subtrames contraposades. Sens dubte, l’arrencada resulta d’allò més cinematogràfica: la primeríssima escena recrea el trasllat del cadàver de José Antonio Primo de Rivera des del cementiri d’Alacant —el van afusellar a l’inici de la Guerra Civil— fins al monestir de San Lorenzo de El Escorial, en un periple a peu que va durar 10 dies. Negra nit i gelor de rosada. Ciris i atxes il·luminaven la multitud escampada per la planícia i el fèretre, cobert per la bandera falangista i a les espatlles de 16 joves «que desafiaven el fred amb les seves camises descordades i les seves mànigues arremangades fins a l’avantbraç». Es rellevaven cada pocs quilòmetres, de guàrdia en guàrdia. Va ser una operació dissenyada per Ramón Serrano Súñer a fi de convertir el fundador de Falange en màrtir de la «croada», malgrat la complicada relació que va mantenir amb Franco. José Antonio havia mort als 33 anys, la mateixa edat que Jesucrist.