No hi ha festa més forta, arrelada, viva i imperible que la de Sant Jordi. Els que van posar el crit al cel per la coincidència amb el partit del Barça a primera hora de la tarda van poder comprovar que el futbol ni tan sols va fer pessigolles al dia més important de l’any. La tradició de comprar llibres, regalar roses i simplement passejar amb la teva gent estimada és tan profunda com el dia de Nadal, res pot competir contra aquesta tradició insubornable. Aquest any, la ciutat de Barcelona ha consolidat la denominada feliçment com a superilla literària, una autèntica i gegant illa cultural al mig de la ciutat, lliure de cotxes, on els protagonistes són només la gent (a peu), els llibres i les roses i s’ha ampliat amb enorme èxit a la Rambla i a Gran de Gràcia. El desbordament de gent, de vegades al límit del col·lapse, demana a crits continuar ampliant la superilla i fer-la cada any més gran.