L’aprovació de la reforma de la llei del ‘només sí és sí’ va arribar i va passar. Va deixar una esquerda més al Govern, un somriure al PP, incomptables escarafalls a les files d’Unides Podem i certa indiferència a la ciutadania. No tant perquè el tema no inquieti –perquè ho fa, i molt–, sinó perquè tanta exacerbació i tanta acritud han acabat saturant. Ni el tema ni de bon tros les víctimes necessitaven tant malbaratament.