La nostra manera d’entendre un conflicte sol dependre de la percepció de bons i dolents. Però en l’esclat de violència al Sudanes difícil resoldre el dilema, els dos bàndols en conflicte tenen tanta part de culpa com arguments per ubicar-los a un o un altre costat. Els dos generals enfrontats tenien el compromís de portar el país cap a una democràcia civil. Seguint les protestes majoritàries de la població per posar fi a més de tres dècades de règim autoritari d’Omar al-Bashir, els militars van prendre el poder. Abdel Fattah al-Burhan s’ha quedat amb el control de l’Exèrcit i el Govern; Mohamed Hamdan Dagalo, amb les forces de suport ràpid, una unitat d’elit creada per massacrar la població rebel a Darfur fa dues dècades i protegir el president, s’ha quedat amb les mines d’or i l’accés al petroli. Mentre lluiten entre ells, els sudanesos mentrestant viuran un altre període de violència i incertesa.
Article de Rafael Vilasanjuan Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Crema el Sudan
El Sudan, un d’aquests països creats amb escaire i cartabó, de fronteres de línia recta que va traçar la colonització i que va ignorar així cultures, comunitats i poders anteriors, viu ara les conseqüències de la independència del sud del país.
Temes:
El més llegit
- Enquesta prohibida de les eleccions a Catalunya: últim sondeig
- L’Àfrica s’està partint en dos: així quedarà
- Diverses empreses amenacen de deixar el Balcó Gastronòmic
- El Barça celebra el títol de Lliga davant la insolència de Laporta i Rocha
- Catalunya arriba a l’12M amb un torcebraç Illa-Puigdemont i sense pactes clars