La UE vol recuperar Sud-amèrica

La Unió Europea (UE) vol recuperar la seva pèrdua d’influència econòmica i política a Sud-amèrica després d’haver sigut desbancada durant l’última dècada per la Xina com a segon soci comercial més important després dels Estats Units. La Xina fins i tot ja és el primer soci comercial de Xile i dels països de Mercosur. Les creixents inversions xineses a la regió, la construcció d’infraestructures, els préstecs financers i la seva hàbil diplomàcia d’una generosa ajuda sanitària durant la pandèmia de covid ––en contrast amb la mesquineria de la UE–– han reforçat la influència de Pequín al continent. La negativa dels països llatinoamericans a secundar les sancions impulsades per la UE i els EUA contra Rússia per la invasió d’Ucraïna, la bona acollida oficial al Brasil al ministre d’Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, i l’acostament estratègic a la Xina del president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, són tres exemples del debilitament de la influència europea al continent. Alhora, s’està diluint en el conjunt de Llatinoamèrica la percepció de la UE com una potència mundial independent pel seu automàtic alineament amb les posicions dels EUA. El president francès, Emmanuel Macron, va advertir fa dues setmanes del perill que els països de la UE es converteixin en «vassalls» dels EUA, cosa que va desencadenar una irada crítica dels països de l’Est, cosa que va mostrar la divisió europea i va confirmar la insuficient voluntat política dels Vint-i-set de ser una potència estratègicament autònoma. Els ministres d’Afers Exteriors de la UE tenen previst debatre en la seva reunió del 24 d’abril com millorar la influència econòmica i política europea a Sud-amèrica per contrarestar la influència xinesa i russa. Per a això, es considera crucial avançar cap a la firma i ratificació de l’acord comercial de la UE amb els quatre membres fundadors de Mercosur: l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai, assenyala un document de treball preparatori. L’acord amb Mercosur facilitaria l’accés de la UE a minerals i materials crucials per a la transició verda, obriria nous mercats i reduiria la seva dependència de la Xina. Acords polítics Les negociacions amb Mercosur van començar l’any 2000 i només el juny de 2019 es va aconseguir un acord polític sobre el contingut del tractat comercial: reducció d’aranzels, respecte de les normes europees fitosanitàries, de seguretat alimentària i denominacions d’origen, alliberament de serveis i contractes públics, eliminació de barreres tècniques i reforçament de la propietat intel·lectual. Però des d’aleshores la concreció d’una sèrie de detalls tècnics i l’etapa de Jair Bolsonaro al capdavant del Brasil amb la seva política de desforestació amazònica van paralitzar el tractat. El negociador en cap europeu Rupert Schlegelmilch s’ha desplaçat aquesta setmana a Buenos Aires per acostar postures sobre les addendes que els països de la UE volen afegir al tractat per necessitar detalls i compromisos sobre agricultura i desenvolupament sostenible, estàndards mediambientals, protecció de la biodiversitat i lluita contra el canvi climàtic. Els membres de Mercosur, per la seva banda, volen evitar que els afegits puguin restringir a la pràctica les seves exportacions agràries a la UE i la seva capacitat de reindustrialització i desenvolupament econòmic, indispensables per reduir les enormes desigualtats socials existents als seus països. Lula da Silva també es reunirà el 26 d’abril a Madrid amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, per desencallar l’acord comercial, aprofitant que Espanya assumirà l’1 de juliol la presidència semestral rotatòria de la UE i que un dels seus objectius és estrènyer les relacions entre Europa i Llatinoamèrica. El Tractat comercial amb Mercosur, malgrat l’acord polític de 2019 subscrit per la Comissió Europea, xoca amb una forta resistència entre els Vint-i-set pel temor d’una arribada massiva al mercat europeu de productes agraris sud-americans a un cost molt menor. Al Consell de Ministres d’Agricultura de la UE del 20 de març, més d’una desena d’estats, encapçalats per Àustria i França, es van oposar a concloure el tractat llevat que s’incloguin disposicions estrictes que impedeixin importacions de Mercosur produïdes amb estàndards agraris, climàtics i mediambientals inferiors als europeus. Des del 2019, França condiciona l’acord a què Mercosur respecti les normes de la UE sobre canvi climàtic, desforestació i protecció mediambiental.

El més llegit