Si vostè llegeix aquest article d’opinió –o d’altres que surten en aquest diari– en l’edició en paper, potser s’aturarà a mig paràgraf per fer una mossegada a l’entrepà, o aixecarà la vista del text per matar una mosca d’un cop de diari, o potser senzillament deixarà de llegir una estona per escoltar el piano d’un veí que avui assaja especialment bé. M’agrada imaginar que el temps de lectura dedicat al diari s’impregna d’aquella calma que regnava als cafès d’abans, quan no hi havia tanta pressa i les paraules es paladejaven, ja fos per discrepar-ne, per assentir en silenci o fins i tot per afegir-hi la pròpia opinió. En canvi, si vostè llegeix aquest mateix article –o d’altres que surten en aquest diari– en la versió digital, a la pantalla del mòbil o a la tauleta, haurà vist que al costat del meu nom hi ha un avís en vermell que diu: “Es llegeix en 1 minut”. Tranquil, no cal córrer, això no és una cursa, però és probable que, segon amunt o avall, tingui raó i el meu article es pugui llegir en un minut i prou –i ara, compto jo, ja devem estar a prop dels 30 segons–.