Llegeixo amb estupor que han proposat la Creu de Sant Jordi a títol pòstum per a Juan Marsé. Al meu entendre, Marsé no se la mereix. No es mereix aquest afront a la seva memòria, vull dir. Quan era viu sí que hauria valgut la pena, ja que així hauria pogut renunciar-hi i cagar-se finament en la mare dels que la concedeixen, com Déu mana i com a ell li hagués agradat. Però si l’hi concedeixen un cop difunt, no podrà retornar-la i estarà condemnat a lluir-la per a tota l’eternitat. Quina creu, valgui la redundància. Pobre Marsé, no imagino pitjor humiliació. Un respecte pels morts, facin el favor. Es comença concedint a algú la Creu de Sant Jordi i el pas següent és penjar-li la Medalla d’Or de la Generalitat. D’aquí a la Creu de Ferro no hi ha més que un pas. Al Parnàs on habiten els grans, es trobaria amb Borges i Sábato lluint l’Orde de les Arts i les Lletres de França, Henry James amb l’Orde del Mèrit Britànic i Faulkner amb la distinció de Cavaller de les Arts i les Lletres del seu país.