El dia 2 de juliol, el senyor Nathan Paulin travessarà el passeig de Gràcia. Això no seria notícia si no fos per dos detalls. Ho farà des del cel, és a dir, enfilat en una corda, al llarg d’uns quaranta minuts trepidants i alhora reposats, en l’espectacle ‘Les traceurs’. I el seu equilibrisme extrem servirà per inaugurar el Festival Grec. Aquest artista, que ja va travessar, entre d’altres prodigis aeris, la distància que hi ha entre la torre Eiffel i el Palais de Chaillot, 670 metres d’estable incertesa, emetrà un «missatge sobre la capacitat humana de respectar els entorns on vivim». L’espectacle, és clar, l’ha programat Cesc Casadesús, el director del Grec. I em penso que no hi ha millor manera de resumir i concentrar la seva experiència al capdavant del festival més important de Barcelona que aquesta comparació amb el funambulisme. I no solament el Grec, sinó també el seu pas pel Mercat de les Flors, del qual va ser responsable des del 2006 fins al 2016. Per molt diverses raons. La primera, perquè la seva trajectòria com a gestor en dos dels pilars de la ciutat pel que fa a les arts escèniques no s’ha limitat a administrar uns pressupostos, sinó a bastir una filosofia de la cultura popular i de la importància de l’art, «que no respon davant els grans problemes, però proposa preguntes i reflexions per canviar la nostra actitud, com a generador d’idees que ens il·luminen per veure com ens enfrontem a aquest món tan complicat i canviant». Per entendre’ns, disposar d’eines per passar la maroma. La segona raó és que en tots aquests anys, quasi una vintena, Cesc Casadesús ha fet d’equilibrista. Ha hagut de tirar endavant projectes ambiciosos a pesar del vent en contra, un vent canviant, que desestabilitza, i amb la voluntat d’avançar a la corda fluixa de les inclemències: la de la crisi econòmica, la de les inèrcies intel·lectuals, la terrible sotragada de la pandèmia. Casadesús ho ha fet (i ho continuarà fent, almenys fins al 2024, quan tindrà 60 anys) sense oblidar en cap moment la coherència personal i la necessitat de comptar amb un full de ruta precís, el que t’empeny a l’objectiu d’arribar a l’altra banda del cable tensat sense perdre l’equilibri. ‘Les traceurs’ són els que tracen, els que dibuixen un camí, els que marquen el recorregut d’una expedició.