La incursió de la directora Carla Simón en el cine independent de la política ha donat per a un curtmetratge. Però el guió és de premi: una jove cineasta reconeguda internacionalment per retratar la vida i desafiaments de les petites comunitats agrícoles, amb especial predilecció per les seves atmosferes denses i intrahistòries, s’afegeix a una candidatura per a les eleccions municipals del seu poble de 1.700 habitants, les Planes d’Hostoles. Ho fa perquè vol pensar globalment i actuar localment, com se sol predicar, i retornar alguna cosa al lloc que estima i que va ser escenari de la seva infància retratada a ‘Estiu 1993’, pel·lícula que va iniciar la seva fulgurant carrera. Li cau bé el cap de cartell i es refia del seu projecte. Va en el número deu i sense adscripció al partit, que és Junts per Catalunya. Tot just anunciar-ho, li plouen milers de missatges recriminatoris i acusacions de fatxa, forastera o incoherent. Com que no tots hem nascut per ser el francès d’‘As Bestas’ i deixar-nos la pell en l’intent d’integrar-nos al llogarret, Carla Simón renuncia a participar en la contesa del 28-M. Quatre dies ha durat el seu nom a la cartellera electoral, una aventura curta però intensa. Ni tan sols una dona bregada a aguantar les crítiques ha suportat l’allau d’opinions insolents sobre el seu pensament i decisions personals, moltes procedents de gent que no sap ubicar el seu poble al mapa. Abans de recular, ha hagut d’aclarir que no és de Junts ni comparteix el seu ideari.