Un dels efectes col·laterals del cas Enríquez Negreira és que ha despertat en molts cacofonies de noms perduts a la boira de la infància: Joaquín Ramos Marcos, Manuel Díaz Vega, Juan Andújar Oliver, Ildefonso Urizar Azpitarte, Japón Sevilla, José Donato Pes Pérez, Emilio Soriano Aladrén, Anastasio Mayoral Cedenilla, August Lamo Castillo, Raúl García de Loza... Àrbitres, ‘trencillas’, que solia dir José María García en les seves retransmissions radiofòniques, que van marcar tardes dominicals de ronda informatives, carrusels esportius i gols a Las Gaunas tant com els ‘Urruti, t’estimo’, la mitjana anglesa de Terry Venables, el ‘dream team’ de Cruyff, la Quinta del Buitre i les tombarelles d’Hugo Sánchez. Tan fort han retornat aquests noms del passat que el president del Barça, Joan Laporta, ha baixat definitivament de l’elefant blau (ja una mica malmès) i s’ha vestit amb les millors gales de Josep Lluís Núñez. Tan sols falta que Alfonso Arús li regali una imitació de genolls amb camises al·lucinatòries.
Desena avinguda Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’elefant, la lona i el rostit
La tornada del victimisme d’aroma nuñista després d’anys d’èxits esportius és una de les pitjors notícies que deixa el cas Negreira
El més llegit
- Enquesta prohibida de les eleccions a Catalunya: últim sondeig
- L’Àfrica s’està partint en dos: així quedarà
- El Barça celebra el títol de Lliga davant la insolència de Laporta i Rocha
- Diverses empreses amenacen de deixar el Balcó Gastronòmic
- Catalunya arriba a l’12M amb un torcebraç Illa-Puigdemont i sense pactes clars