Afers interiors em porten últimament a Bombai, o Mumbai, com l’anomenen els moderns, els indis que no parlen anglès i els alineats amb allò políticament correcte. Es tracta d’una ciutat de nom evocador com pocs, que ens remunta immediatament a l’Imperi britànic, a Mecano, a Bollywood i a Esperanza Aguirre en mitjons. La ciutat viu jornades de fast, amb una espectacular desfilada de Dior a la Porta de l’Índia, sobre una passarel·la llarga com una pista d’aeroport entapissada de flors. Mentre les maniquins circulen els seus models, pentinades amb ones a l’aigua i mirada febril, sona un màgic sitar, i uns timbals aixequen l’esperit. L’endemà s’inaugura amb fanfàrria un nou centre d’art contemporani de la família Ambani, una de les més riques del món. De sobte, la ciutat es divideix en dos: els que hi han sigut convidats i l’aclaparadora i insignificant resta. Aquests dies les estrelles de ‘Bolly’ i Hollywood s’entrecreuen als passadissos dels magnífics hotels del barri de Colaba. Per aquí caminen JayZ i Beyoncé, Jeff Koons i Zendaya, Gigi Hadid i Penélope Cruz, a més de les celebritats locals, capaces de paralitzar un carrer sencer al sortir de casa. A 15 minuts en cotxe d’aquest circumstancial epicentre del glamur hi ha Chor Bazaar, unes puces en un barri on viuen bona part dels musulmans d’aquesta urbs de 20 milions d’ànimes, i que recorda aquests carrerons del Caire vell de Naguib Mahfuz. Cau la tarda i el bullici és total entorn dels llocs de menjar que envolten la mesquita, abans de l’esmorzar de Ramadà. El meu amic i jo demanem un kebab de pollastre al tandur. Tremola el misteri. En un raconet d’aquest raval hi viu una comunitat ismaïlita, xiïtes d’origen iemenita, cismàtics de la línia de l’Agakan. El barri està amenaçat per la piconadora, i un colós de formigó a mig fer llança la seva ombra inapel·lable sobre els nostres caps. Cinc minuts més de cotxe i, després de recórrer els carrerons en pujada de Banganga, àrea completament hindú, apareixem en una enorme aiguabeneitera esglaonada, incrustada enmig de la ciutat, un Benarés petit. Els nens es banyen sense deixar de riure, amb els cabells negres i llustrosos caient-los damunt dels ulls. La seva pell d’or refulgeix en la tarda que mor, mentre dues comares en sari es fan confidències.