Tempestes solars

Alguns conflictes recorden les erupcions solars que de sobte projecten a inimaginable distància a l’espai una columna de foc que acaba tornant a caure al magma de gas ardent del qual procedeix. També el món està en ebullició i de tant en tant esclata una crisi que ens sobresalta per tornar després a la relativa ‘normalitat’ del calder bullent. És el que passa aquests dies amb les filtracions del Pentàgon sobre la guerra d’Ucraïna, el conflicte latent entre Israel i els palestins o l’irredemptisme xinès sobre Taiwan... La guerra d’Ucraïna ha entrat en un període de relativa calma que els contendents aprofiten per recuperar alè. Es continuen matant amb acarnissament, això sí, en trinxeres més o menys estabilitzades que amb la primavera i el desglaç s’omplen d’aigua i fang. El punt més calent se centra en les ruïnes de Bakhmut, una ciutat sense particular interès estratègic en què russos i ucraïnesos s’han concentrat mentre es donen un respir per planejar futurs moviments. Una filtració del Pentàgon, en el forat de seguretat més gran patit pels americans des d’Assange i Snowden, posa en relleu l’esgotament dels dos contendents, faltats de munició i de míssils perquè els gasten a un ritme molt superior a la seva capacitat per reposar-los. És una filtració molt nociva perquè posa en perill fonts, revela els plans ucraïnesos per a una ofensiva primaveral i incòmoda els aliats al revelar els esforços de Washington perquè Corea del Sud i Israel subministrin armes i municions a Kíiv, una cosa que complica la vida a Jerusalem perquè és difícil negar-li alguna cosa al seu principal aliat mentre necessita Rússia per controlar l’Iran i les seves milícies a Síria i el Líban. I tot això en plena visita a Moscou del ministre xinès de Defensa. En tot cas, la conclusió principal de la filtració és que cap pot guanyar i que tenim guerra per a estona. El conflicte entre israelians i palestins no pot desaparèixer perquè està cronificat, però hi ha moments en què, com el sol, esclata amb violència. Com ara, amb motiu de la coincidència aquests dies entre el final del Ramadà i la Pasqua jueva (també la Pasqua cristiana, però aquesta no compta a efectes del conflicte). El Govern ultradretà i nacionalista que presideix l’incombustible Netanyahu enfronta problemes interns i externs alhora. D’una banda, vol sotmetre el Tribunal Suprem amb menyspreu de l’imperatiu democràtic que exigeix la divisió de poders, i d’una altra, agreuja el problema de fons, que no és un altre que l’ocupació de terra palestina amb el suport a l’expansió d’assentaments il·legals, i amb provocacions en ple Ramadà com ara les visites de jueus a l’Esplanada de les Mesquites (Haram al-Sharif) o l’entrada de soldats a la mesquita d’Al-Aqsa, el tercer lloc més sagrat de l’islam després de la Meca i Medina, i des d’on, també és cert, alguns palestins llancen pedres als jueus que resen a l’adjacent Mur de les Lamentacions. Amb la quantitat de desert que hi ha a Judea, musulmans i jueus han hagut de triar precisament el mateix lloc per resar. I aquesta pietat mal entesa produeix víctimes innocents en els dos bàndols. És desitjable que tingui èxit la mediació empresa per Egipte per evitar el que podria derivar en una altra Intifada palestina. Finalment, la rebuda a Washington de la presidenta Tsai de Taiwan per l’‘speaker’ de la Cambra de Representants, la tercera figura en el protocol nord-americà, ha provocat la ira de Pequín, que hi ha respost amb maniobres militars que simulen el bloqueig i la invasió de l’illa, mentre recorda una vegada més que la reunificació es farà sí o sí. El dubte és com, de grat o per força. El que esdevingut eleva fins i tot més la tensió entre la Xina i els Estats Units, que tenen altres motius de desacord en múltiples fronts. Kevin Rudd, ex primer ministre d’Austràlia, diu que hem entrat en una «dècada perillosa» perquè en aquesta la tensa relació sinoamericana haurà de trencar aigües. Depenent de com ho faci ens afectarà d’una o una altra manera a tots els altres. També aquí l’únic dubte és el com. Esperem que l’actual tempesta solar es calmi, sabent que mai desapareix i que qualsevol dia torna a llançar rajos de foc a l’espai.

Tempestes solars

El món està en ebullició i de tant en tant esclata una crisi que ens sobresalta, per tornar després a la relativa ‘normalitat’ del calder bullent

El més llegit