El nou camí xinès

Està anunciat que la Xina es convertirà en la primera potència econòmica mundial en algun moment dels pròxims anys. Ja figura al llindar de renda per càpita en què el Banc Mundial situa els països desenvolupats, però, depenent del seu grau d’encert i relacions, abans del 2050 és molt probable que superi la gran potència americana. Amb aquest pronòstic a la butxaca, el president Xi Jinping es va fer més fort en l’últim congrés d’octubre i amb ell la Xina afronta ara l’estratègia per fer possible el seu llançament no només com a potència econòmica, sinó també diplomàtica i estratègica. Aquest és el sentit de la proposta de pau per a Ucraïna, un conflicte sistèmic que afecta tot el planeta, ja sigui pel preu de l’energia o per l’escassetat de gra. Tot i que per ara no hi ha espai per a la pau, la proposta de la Xina no és banal, ja que obre el diàleg i el situa al centre de les relacions internacionals per reposicionar-se davant un eventual bloqueig americà per la batalla econòmica o un augment de la tensió amb Taiwan. Amb la idea de mediar en el conflicte d’Ucraïna, Xi Jinping, a més de viatjar a Rússia, ha obert les portes del seu país a Olaf Scholz, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron, els principals líders de l’escena europea. No és casualitat: la Xina no només està interessada a acostar Europa a un possible acord de pau futur, sinó que també vol enviar un senyal al món, especialment al seu rival, els EUA. No és un gir radical, però el país més poblat del món s’obre més a la relació i intercanvi entre els seus ciutadans i l’economia del Vell Continent en temps en què els interessos globals s’estan ressituant. Per a Europa podria ser un salvavides en el cas que la Casa Blanca sucumbeixi de nou a la tirania de Donald Trump. La Xina no deixa de ser un model autoritari gaire allunyat de la nostra cultura, però, davant una nova etapa de relacions perilloses i imprevisibles amb la Casa Blanca començant per la implicació a Ucraïna, ¿qui seria més fiable? El nou camí xinès va per allà.

El més llegit