Alberto Núñez Feijóo va tornar de Setmana Santa i va fer un gir en el marc mental de la precampanya del 28-M. Va venir a dir que no estava tot guanyat, que les expectatives del PP a les municipals i autonòmiques se cenyeixen a recuperar una o dues comunitats autònomes (bàsicament València), que els resultats de maig no prefiguren els de desembre i que es fa personalment responsable dels uns i dels altres. Algun guru li deu haver dit que no li convé desmobilitzar els propis abans de temps encara que el sector més excitat de la premsa i de l’empresariat ja doni per fet l’ocàs de Pedro Sánchez. El moviment de Feijóo ha tingut almenys tres conseqüències: dins del camp de la dreta, alguns ja han esmolat els punyals per si Feijóo s’estimba el 28-M i hi ha oportunitat de degollar-lo; la Moncloa ha guanyat credibilitat davant les bases locals del PSOE perquè ja no és l’única veu que diu que no tot està perdut, ho admet fins i tot l’adversari, i ha frenat els plans de Pablo Iglesias perquè Podem no sumi si el destí final és quedar lligat a Yolanda Díaz... a l’oposició.