Messi. Leo. Lio. Una vegada més, el nom de Messi va aquests dies en boca de tots. Fa anys, quan encara pensava que esgotaria tota la seva vida professional al Barça i es retiraria entre nosaltres —un one club man de manual—, em vaig atrevir a imaginar com seria el futur sense Messi. Em vaig imaginar que de vegades, espontàniament, els aficionats al Camp Nou corejarien el seu nom «com una manera de premiar el talent dels altres jugadors o com una exaltació dels temps feliços». Qui m’havia de dir que aquell dia arribaria abans de la seva retirada, amb el seu futbol a més de mil quilòmetres, i que seria alhora un crit planyívol i una invocació sentimental. Així ha sigut en els últims dos partits al Camp Nou: desenes de milers de boques pronunciant el seu nom alhora. A París el xiulen i aquí l’aclamem.