El golf és una pràctica esportiva senzilla. Es tracta de col·locar una boleta blanca d’uretà en un clot relativament més gros que el diàmetre de la bola, situat, el clot, en un espai de gespa tallada arran que rep el nom de ‘green’. I es tracta de fer-ho amb un mínim de cops, en una quantitat inferior, això sí, als que ha esmerçat el contrincant en el seu periple. És a dir, es tracta de ficar una bola en un forat. Com tots les coses senzilles (com creure en Déu) necessita una litúrgia adequada perquè tot plegat no sembli tan fàcil. El golf (aquest esport en el qual pots arribar a ser número 1 del món tot i tenir una incipient panxa cervesera) és el rei de la litúrgia. Quan vaig veure el triomf històric del basc Jon Rahm en el Masters d’Augusta vaig pensar en una cerimònia similar, la que es fa al monestir de Pantokratoros, al mont Atos de Grècia, màxima expressió de l’espiritualitat ortodoxa, quan s’ordena un acòlit com a monjo. Eleven al cel una maqueta platejada del monestir i li col·loquen una casulla blanca com a símbol de l’ascesi monacal. A Augusta, fan el mateix. Rahm va aixecar la maqueta de la casa pairal del golf (d’estil colonial georgià del Sud profund) i li van endossar també la tradicional jaqueta verda, quasi un hàbit religiós.