¿Què podem fer si tenim estalvis?

L’estalvi és una virtut que convé aprendre a casa en la infantesa, ja que dona seguretat de cara al futur. Per això, cal gastar menys del que es guanya. Tot i que guanyis molt, si gastes més, sempre et faltaran diners. Desgraciadament, l’estalvi no està a l’abast de tothom, ja que al voltant d’un 25% de les persones tenen dificultats per arribar a final de mes. Si tenim estalvis, el primer a considerar són objectius que tenim i el nostre perfil de risc. Els joves poden assumir més risc. Si estem jubilats cal protegir els estalvis i assegurar-nos que són segurs i líquids. Un tema clau és la diversificació i no «posar tots els ous al mateix cistell». Cal repartir els estalvis equilibrant tres objectius: rendibilitat, risc i liquiditat. En principi, més rendibilitat vol dir més risc, podem perdre més si les coses van malament. Una proposta de sentit comú és invertir només en productes que s’entenguin. Per exemple, si no entenem de criptomonedes, divises o mercats de derivats, no hem d’invertir-hi. També hem de decidir quina part dels estalvis estaran de forma líquida, normalment dipòsits a la vista. Hauria de ser una quantitat suficient per atendre imprevistos que puguem tenir en els pròxims mesos. Aquests dipòsits donen poc interès però els podem recuperar de manera immediata i tenen poc risc, ja que estan garantits pel banc. I si el banc té problemes el Fons de Garantia de Dipòsits ho garanteix fins a 100.000 euros per dipòsit i titular. La resta es pot invertir amb un horitzó a llarg termini en inversions financeres com el deute públic o els dipòsits a termini, que es realitzen per un període concret, en què no es poden retirar els diners sense penalització. Solen oferir un rendiment més alt que els dipòsits a la vista, però avui dia la rendibilitat que ofereixen està per sota de la inflació i, per tant, es poden desvalorar amb el pas del temps. Els fons d’inversió són diners gestionats per entitats financeres que poden invertir en diferents tipus d’actius i són una opció de diversificació. El problema és que sovint el client té una perspectiva a llarg termini i, en canvi, l’entitat vol rendibilitat a curt termini i això fa que els objectius no siguin coincidents. També cal mirar la comissió de gestió, que en alguns fons és molt elevada. Els plans de pensions, similars als fons d’inversió, són productes financers destinats a millorar la pensió que rebrem quan ens jubilem. També podem invertir en accions d’empreses, podem guanyar molt però també ho podem perdre tot si l’empresa fa fallida. Si invertim en empreses, cal escollir unes 12 o 15, i de 4 o 5 sectors, per diversificar el risc. Han de ser sectors que entenguem i amb futur, i empreses en les quals confiem, que estiguin poc endeutades, que paguin un bon dividend i que siguin barates (amb un preu d’unes 10 vegades el benefici per acció anual). Si això és massa complicat, haurem de deixar-nos aconsellar per una entitat o assessor que sigui de confiança. I també podem fer inversions immobiliàries, ja sigui la mateixa vivenda o plaça de pàrquing, o immobles que comprem per llogar o vendre més endavant. És important que sigui una zona que coneguem bé i que puguem anar veient com evoluciona amb el temps, així si hi ha problemes podrem vendre abans que sigui massa tard. En les inversions és important tenir una perspectiva a llarg termini, ja que a curt termini pot passar de tot. I cal escollir bé el moment de compra i el de venda. Com es diu sovint: «Cal comprar amb els canons i vendre amb els violins», que vol dir fer les inversions quan el mercat ha tingut una caiguda forta, ja que tot és més barat, i vendre quan els preus es tornen bojos, normalment per una bombolla especulativa. Si ens agafa un crac dels mercats, i hem invertit bé, cal tenir el cap fred i no precipitar-se a vendre, ja que les bones inversions sempre es recuperen. I, finalment, com deia la Mare Teresa de Calcuta: «Les persones més riques són les que donen més». Per tant, hi ha l’opció de destinar una part dels estalvis a alguna causa justa que ho mereixi i faci millor aquest món.

El més llegit