¿Què s'ha de fer amb les obres d’art espoliades durant l’època colonial? ¿Deixar-les als museus que les allotgen o tornar-les als seus països d’origen? És un tema obert. Fa poc vaig llegir que el guardià de Babilònia pensa que les meravelloses portes d’Ishtar estan molt bé al museu Pergamon de Berlín, perquè allà estan més protegides que si romanguessin a l’Iraq. Vaig tenir l’oportunitat de visitar Babilònia abans de la guerra, vaig veure les condicions en què estaven aquelles ruïnes i per això comprenc la seva actitud, encara que vagi a contracorrent de la tendència avui dominant de tornar els béns culturals robats (o comprats a preu de saldo) durant l’època colonial. Com a exemples, el 1897, els soldats britànics van saquejar Benín City (Nigèria), d'on es van emportar fins a 5.000 objectes, mentre que els frisos del Partenó els va comprar el diplomàtic lord Elgin en un moment en què els otomans que governaven Grècia no els concedien el menor interès, com demostra el fet que instal·lessin allà mateix un polvorí. El turc que els va vendre devia pensar que estava boig, aquell anglès, disposat a pagar per unes estàtues trencades.
Reparació històrica Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Béns espoliats tornen a casa
Durant dècades ningú es va plantejar la devolució d’aquests béns, però les coses estan canviant. És el començament d’una tendència que sembla justa i que guanya força amb rapidesa

Temes:
El més llegit
- Koldo García després de conèixer l’informe de l’UCO sobre Santos Cerdán: «Acaba de començar»
- El mapa de la corrupció: les 18 adjudicacions on van mediar Ábalos, Koldo i Santos Cerdán
- El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»
- Bétera s’alia amb Badalona per plantar cara a l’ocupació
- Un terç de l’Eixample és estranger