¿Què s'ha de fer amb les obres d’art espoliades durant l’època colonial? ¿Deixar-les als museus que les allotgen o tornar-les als seus països d’origen? És un tema obert. Fa poc vaig llegir que el guardià de Babilònia pensa que les meravelloses portes d’Ishtar estan molt bé al museu Pergamon de Berlín, perquè allà estan més protegides que si romanguessin a l’Iraq. Vaig tenir l’oportunitat de visitar Babilònia abans de la guerra, vaig veure les condicions en què estaven aquelles ruïnes i per això comprenc la seva actitud, encara que vagi a contracorrent de la tendència avui dominant de tornar els béns culturals robats (o comprats a preu de saldo) durant l’època colonial. Com a exemples, el 1897, els soldats britànics van saquejar Benín City (Nigèria), d'on es van emportar fins a 5.000 objectes, mentre que els frisos del Partenó els va comprar el diplomàtic lord Elgin en un moment en què els otomans que governaven Grècia no els concedien el menor interès, com demostra el fet que instal·lessin allà mateix un polvorí. El turc que els va vendre devia pensar que estava boig, aquell anglès, disposat a pagar per unes estàtues trencades.